El dia 13 d’octubre passat, en el marc del Saló Nàutic de Barcelona, va tenir lloc a l’estand de la Generalitat de Catalunya el primer workshop sobre “Gestió i transició energètica als ports de Catalunya” organitzada per l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) i el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC).

Ha estat la primera jornada de treball, d’un total estimat de tres, on es debatran les necessitats dels ports esportius, s’elaboraran propostes que responguin a les necessitats del sector i, finalment, s’articularan projectes tècnics, econòmics i financers a mida de cada instal·lació portuària.

El parteneriat de l’ACPET amb el CEEC s’explica perquè permet conjugar oferta i demanda i, a més, estimula que els ports treballin de manera harmonitzada, segura i homologada.

És imperatiu que els gestors portuaris, així com la resta d’actors econòmics, administració i població en general iniciem actuacions de transició energètica atès que el repte és titànic si es volen complir els compromisos de descarbonització el 2050.

Segons dades de l’informe “La transició energètica a Catalunya (abril 2022)” elaborat per la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrial de Catalunya:

• • • Probablement el 2050 només es faran servir tres tipus d’energies: electricitat, hidrogen i biometà;
    • La demanda d’energia final l’any 2019 va ser de 14,45 Mtep. Pel 2050 es preveu una demanda d’energia final que oscil·la entre els 12,2 i els 16,8 Mtep[1]/any depenent de l’escenari considerat de creixement-estalvi (142 a 195 TWh[2]/any;
    • Per cobrir la demanda anterior caldria instal·lar entre 78 i 110 GW de potència renovable que equival a instal·lar, en l’escenari creixent, 10 MW (10.000 kW) de potència renovable cada dia d’avui al 2050 (falten 10.000 dies en números rodons pel dia “D”)
    • L’hidrogen jugarà un paper fonamental en el mix energètic (es creu que es necessitaran 3 milions de tones), sobretot a la industria, i es preveu que caldrà importar-ne un 50% del necessari. El que es produeixi aquí serà hidrogen verd[3] a partir d’electròlisi amb electricitat provinent de fonts renovable;
    • El biometà es dedicaria majoritàriament a substituir el gas natural en els sectors domèstic i terciari aprofitant les actuals xarxes de distribució;
    • Cal, en qualsevol cas, potenciar interconnexions amb els nostres veïns. No podem ser autosuficients;
    • La transició energètica a Catalunya podria comprometre 000 M€. És a dir, caldria invertir uns 8.000 milions d’€ anuals en els propers 28 anys.

Pel que fa a les necessitats dels ports esportius, els reptes més immediats són:

• • • La monitorització del funcionament de la xarxa elèctrica interior, així com dels diferents consums
    • La instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en règim d’autoconsum
    • La introducció d’altres fonts pròpies de generació per aconseguir una màxima descarbonització
    • La rehabilitació de les edificacions existents per fer-les eficients energèticament
    • La instal·lació de sistemes de climatització i de producció d’ACS[4] eficients basats en diferents tecnologies
    • La instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics
    • La preparació de les instal·lacions portuàries per a l’arribada de l’embarcació elèctrica pura o elèctrica amb pila d’hidrogen verd

[1] Mtep és una unitat d’energia que cal llegir com “Milions de Tones Equivalents de Petroli”

[2] TWh és una unitat d’energia equivalent a mil milions de kWh (kilowats·hora). Com a referència, una vivenda unifamiliar gasta entre 10 i 15 kWh/dia

[3] Hi ha altres maneres de produir hidrogen. Pel seu origen es distingeix entre el verd (electròlisis de l’aigua amb renovables), el groc (electròlisis de l’aigua amb altres fonts d’energia), el rosa (dissociació de l’aigua per temperatura amb energia nuclear o electròlisis de l’aigua amb energia elèctrica generada per una nuclear), el blau (reformat de gas natural amb captació de CO₂), el blanc (el que es troba a la natura) i el turquesa (piròlisis de metalls fosos amb gas natural) i el gris (reformat de gas natural o d’altres cadenes d’hidrocarburs)

[4] ACS és Aigua Calenta Sanitària