Mes: octubre de 2022

Consells per a hivernar l’embarcació al port

Tot i que aquest any s’està endarrerint la tardor i el bon temps ens convida a continuar gaudint del mar, és el moment de recomanar-vos alguns consells per hivernar l’embarcació al port i mantenir-la en bones condicions:

  • Convé que els caps d’amarratge disposin d’esmorteïdors per disminuir el tir que pateix la cornamusa els dies de mal temps i protegir els llocs de fregament de l’amarra amb un tros de mànega o drap
  • Deixar l’embarcació separada del moll. Quan el vent bufa a més de 100 Km/h i les aigües són baixes, la guia té més recorregut i l’embarcació podria colpejar amb el moll
  • Convé que els tendals que estiguin tesats i fermats. Un puntal per sota la lona evitarà que es faci una bassa cada vegada que plou i permetrà que l’aigua vagi a parar a mar
  • Les defenses cal que estiguin en bon estat i dimensionades per a l’embarcació. No tenir remordiments de llençar les que estan desinflades. Val la pena posar-ne alguna de més els mesos d’hivern
  • Els matalassos, les fundes i els tendals és preferible retirar-los si no estan molt ben fermats
  • Convindria treure les veles enrotllades. L’aigua de pluja que penetra per dalt del floc, manté la humitat, crea fongs i fa que surtin taques de floridura que difícilment es podran treure en el teixit sintètic
  • Si no s’han retirat els flocs, quan fa vent es poden desenrotllar o agafar vent per dalt i estripar-se. Si no es treu la vela, convindria assegurar-la amb un cap addicional de reforç en l’ullet del puny d’escota
  • Convé deixar els tancs de gas-oil dels motors dièsel plens per evitar la condensació i trobar-se aigua als dipòsits
  • En els velers, caldria separar les drisses del pal amb un cap per evitar que colpegin amb aquest. Ho agrairan tots els veïns del pantalà
  • Cal comprovar el tancament de les aixetes de fons i el seu estat per garantir l’estanqueïtat de l’embarcació. Recordeu obrir-les en acabar el període d’hivernatge.
  • Recomanem no deixar dins l’embarcació cap tipus de menjar o element que pugui ser un reclam per a rosegadors.
  • Col·loqueu les guies dels amarratges sobre l’embarcació per evitar que s’embrutin excessivament durant l’hivern

Recordeu que sempre podeu sol·licitar suport del personal del Club:

  • en horari d’oficina (dll-ds 8-13 i de 15-19 | dg 9-14) al + 34 972 751 402
  • fora d’horari d’oficina al + 34 652 738 577
  • pel canal 9VHF 24h/365 dies
  • per mail a info@cnestartit.com

Primer workshop sobre gestió i transició energètica als ports de Catalunya

El dia 13 d’octubre passat, en el marc del Saló Nàutic de Barcelona, va tenir lloc a l’estand de la Generalitat de Catalunya el primer workshop sobre “Gestió i transició energètica als ports de Catalunya” organitzada per l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) i el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC).

Ha estat la primera jornada de treball, d’un total estimat de tres, on es debatran les necessitats dels ports esportius, s’elaboraran propostes que responguin a les necessitats del sector i, finalment, s’articularan projectes tècnics, econòmics i financers a mida de cada instal·lació portuària.

El parteneriat de l’ACPET amb el CEEC s’explica perquè permet conjugar oferta i demanda i, a més, estimula que els ports treballin de manera harmonitzada, segura i homologada.

És imperatiu que els gestors portuaris, així com la resta d’actors econòmics, administració i població en general iniciem actuacions de transició energètica atès que el repte és titànic si es volen complir els compromisos de descarbonització el 2050.

Segons dades de l’informe “La transició energètica a Catalunya (abril 2022)” elaborat per la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrial de Catalunya:

      • Probablement el 2050 només es faran servir tres tipus d’energies: electricitat, hidrogen i biometà;
      • La demanda d’energia final l’any 2019 va ser de 14,45 Mtep. Pel 2050 es preveu una demanda d’energia final que oscil·la entre els 12,2 i els 16,8 Mtep[1]/any depenent de l’escenari considerat de creixement-estalvi (142 a 195 TWh[2]/any;
      • Per cobrir la demanda anterior caldria instal·lar entre 78 i 110 GW de potència renovable que equival a instal·lar, en l’escenari creixent, 10 MW (10.000 kW) de potència renovable cada dia d’avui al 2050 (falten 10.000 dies en números rodons pel dia “D”)
      • L’hidrogen jugarà un paper fonamental en el mix energètic (es creu que es necessitaran 3 milions de tones), sobretot a la industria, i es preveu que caldrà importar-ne un 50% del necessari. El que es produeixi aquí serà hidrogen verd[3] a partir d’electròlisi amb electricitat provinent de fonts renovable;
      • El biometà es dedicaria majoritàriament a substituir el gas natural en els sectors domèstic i terciari aprofitant les actuals xarxes de distribució;
      • Cal, en qualsevol cas, potenciar interconnexions amb els nostres veïns. No podem ser autosuficients;
      • La transició energètica a Catalunya podria comprometre 000 M€. És a dir, caldria invertir uns 8.000 milions d’€ anuals en els propers 28 anys.

Pel que fa a les necessitats dels ports esportius, els reptes més immediats són:

      • La monitorització del funcionament de la xarxa elèctrica interior, així com dels diferents consums
      • La instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en règim d’autoconsum
      • La introducció d’altres fonts pròpies de generació per aconseguir una màxima descarbonització
      • La rehabilitació de les edificacions existents per fer-les eficients energèticament
      • La instal·lació de sistemes de climatització i de producció d’ACS[4] eficients basats en diferents tecnologies
      • La instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics
      • La preparació de les instal·lacions portuàries per a l’arribada de l’embarcació elèctrica pura o elèctrica amb pila d’hidrogen verd

[1] Mtep és una unitat d’energia que cal llegir com “Milions de Tones Equivalents de Petroli”

[2] TWh és una unitat d’energia equivalent a mil milions de kWh (kilowats·hora). Com a referència, una vivenda unifamiliar gasta entre 10 i 15 kWh/dia

[3] Hi ha altres maneres de produir hidrogen. Pel seu origen es distingeix entre el verd (electròlisis de l’aigua amb renovables), el groc (electròlisis de l’aigua amb altres fonts d’energia), el rosa (dissociació de l’aigua per temperatura amb energia nuclear o electròlisis de l’aigua amb energia elèctrica generada per una nuclear), el blau (reformat de gas natural amb captació de CO2), el blanc (el que es troba a la natura) i el turquesa (piròlisis de metalls fosos amb gas natural) i el gris (reformat de gas natural o d’altres cadenes d’hidrocarburs)

[4] ACS és Aigua Calenta Sanitària

El director del Club, Sr. Eugeni Figa, participa a la ponència sobre “Transició energètica dels ports” al “Salon du Littoral”.

El Saló du Littoral és el punt de trobada d’autoritats i professionals de la nàutica recreativa, els dies 18 i 19 d’octubre, al Palais des Congrès de Cap d’Agde.

En aquesta 5a edició, el programa de conferències emfatitza la recerca del “Bon equilibri”: equilibri entre explotació i preservació de la biodiversitat i equilibri entre desenvolupament i protecció del litoral.

El tema principal de la primera jornada ha tractat sobre “La transició energètica dels ports” i ha estat desenvolupat per:

    • Eugeni Figa i Deu, Director Club Nàutic L’Estartit
    • Jean-Romain Brunet, director de Port-Camargue, representant d’UVPO
    • Marceau Artaud, Gerent de Projectes UPACA

A la conferència, el director del Club ha destacat la necessitat dels ports esportius de renovar les seves infraestructures per integrar noves maneres de producció i consum d’energia que facilitin el compliment dels compromisos en matèria de sostenibilitat mediambiental.

XXI edició de la regata Interclubs Empordà

El cap de setmana passat, dies 8 i 9 d’octubre, el Club va acollir la XXI edició de la regata Interclubs Empordà, que va comptar amb la participació de més de 20 embarcacions.

El dissabte a causa de la pluja es va endarrerir la sortida una hora en espera que l’entrada del vent retirés la pluja. Les condicions que van quedar van ser excel·lents amb 12-15 nusos de Gregal. Es va realitzar el recorregut número 2, que consistia a envoltar el parc de les Illes Medes en sentit horari, navegar fins a una boia al sud del parc i tornar a envoltar en sentit horari amb arribada a poques milles al sud de la bocana del port. Tot i el dia ennuvolat, les condicions de vent constant van afavorir la jornada.

Diumenge el dia va ser molt assolellat i les previsions no eren gaire optimistes respecte a la intensitat de vent. Tot i això, de seguida va aparèixer una mica de vent, també de Gregal, que va permetre iniciar la prova amb només mitja hora de retard sobre l’hora prevista. El recorregut va ser un barlovent-sotavent (dues voltes). Les condicions van ser més justes que dissabte amb vents d’entre 5 i 10 nusos, però van permetre completar el recorregut amb èxit a tota la flota.